ELS NOSTRES CLÀSSICS. TEMA 1

  1.1. Ramon Llull: Llibre de les bèstites

Ramon Llull va néixer a Cuitat de Mallorca al 1232. Va viure en una societat en què coexistien dues cultures i diverses llengües: cultura cristiana (català i llatí) i cultura islàmica (àrab). 

Als 30 anys va renunciar a la vida cortesana per dedicar-se a difundir la doctrina cristiana. Va predicar i va viatjar, també va escriure nombroses obres en català, llatí i àrab.

El llibre de les bèsties és un apòleg que narra les intrigues polítiques en la cort del lleó, rei dels animals, tramades per l'astuta consellera Na Renart a fi d'aconseguir el poder reial. En aquesta mena de faula, el lleó, la guineu, l'elefant... reprodueixen el comportament humà. 

 1.2. Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

Joanot Martorell va néixer a Gandia entre el 1413 i 1415 en una familia de la mitjana noblsa valenciana. Als 19 anys ja era un cavaller. Pro els cavallers al segle XV van entrar en decadència, van perdre el seu paper original i es van dedicar només a exagerar allò que tenien de més espectacular i formal.

Martorell era un caballer convençut que va intentar crear una nova mentatlitat, sinó que també va proposar una nova missió: defensar la cristiandat davant l'amenaça dels turcs. Mogut per aquests propòsits, va escriure la novel·la Tirant lo Blanc.

A diferècia dels llibres de cavalleries, Tirant lo Blanc presenta persontages, llos i accions versemblants.

Era una novel·la cavalleresca ja que tot el que s'esdevé en la novel·la era possible a la segona meitat del segles XV.


1.3. Narcís Oller: La Bogeria

Narcís Oller va néixer a Valls, l'any 1846. Va exercir de procurador de tribunals a Barcelona i al mateix temps es dedicava a escriure novel·les. Va vire una època de grans canvis: la revolució industrial, va fer creure que el progrés material faria una societat millor, els avenços científics il·luminaven la realitat i la filosofia positiva. 

Com a refelx de la nova societat va néixer el Realisme en el camp artístic i al cap de poc el Naturalisme en el camp literari, així, culminava un llarg procés, el del descobirment de la vida real i quotidiana com a matèria literaria. Es considera el crador de la novel·la catalana moderna. La bogeria és l'ibre culminant de la seva producció. La novel·la, està basanda en un fet real, la mort d'un client d'Oller. 

ROBBIE. TEMA 2

2.1. a) Quina imatge de Robbie ens transmet el relat? 
Amb quina finalitat ha estat construït? Per cuidar nens petits.
Completa: 
En Robbie és un robot lleial, amable i tendre per força perquè ha estat construït per fer companyia a un nen petit.
      b) L'objectiu del relat, és proporcionar dades sobre el disseny dels robots? No. Quina idea pretén difondre sobre els robots? Que no tots els robots són inútils.


2.2
Moviments: 
- Es va asseure i va fer que no amb el cap.
Sentiment: -Se sentia ferit pel tracte injust de la Glòria.

- Va estirar un floc de cabells de la Glòria.
Sentiment: -Volia que li expliqués un conte.

- Va portar ràpidament la nena en sentir que la cridava.
Sentiment: -La mare era un motiu d'inquietud per a Robbie.


2.3. Completa:
-''És mil vegades més intel·ligent que no pas la meitat del personal de la meva oficina.''
-''És infinitament més de confiança que no pas un mainadera humana.''


2.4.
a) Quin és el personatge que manifesta aquesta concepció negativa dels robots? La senyora Weston, la mare de la Glòria. Té motius aparent per rebel·lar-se contra el robot? Si, passa molta estona amb ell. Per què no vol que s'estigui amb la Glòria? Perquè diu que no té ànima.
b) Quin és el personatge que té una actitud més racional sobre els robots i que expressa el parer d'Asimov sobre el tema? El pare, en George.


2.5. Finalment, per desempallegar-se del robot, George i Grace han d'enganyar a la seva filla.
a) On la porta el seu pare? Amb quina finalitat? A un visivox, amb la finalitat de que quan tornessin, en Robbie ja no estigués a casa.
b) Quan la Glòria s'adona que Robbie no és a casa, com reacciona? Malament, comença a plorar. Què li diu la seva mare perquè es conformi? ''- Potser el trobarem aviat. El continuarem buscant. Mentrestant, podràs jugar amb aquest gosset tan bonic.''

PARLEM-NE. TEMA 2

TEXT 1
 a) Que s'inventa el visitant per no anar a l'escola?
     Que té mal de coll i sensació de febre.
 b) En realitat, per què fa campana?
     Perquè no s'hi troba bé a l'escola, sobretot amb els companys de la seva classe.
 c) Qui li fa la vida impossible a l'escola?
     Una colla de companys de classe.
 d) Ell també se sent culpable de la situació en què es troba?
     Si.
 e) Què li fa ràbia d'ell mateix?
     La seva manera de ser.
 f) A quin lloc de l'escola s'ho passa més malament? Per què?
    Al pati, perquè alguns companys no paren de burlar-se d'ell i d'insultar-lo.
 g) Què li va passar abans-d'ahir?
     Que li van fer la traveta mentre corria i quan va caure se li van trencar les ulleres.
 h) Perquè no ha dit res a ningú?
     Perquè li fa vergonya i s'enfonsaria més pensant que es un covard.
 i) Per què ho ha confessat tot a un visitant anònim?
    Perquè creu que potser aquest li podria donar un consell i ajudar-lo.
 j) Al final, de què té por: de fer un disbarat o de no obtenir ajuda?
    De fer un disbarat.

TEX1 2
 a) Per què creu que no n'hi ha prou que l'altre visitant li expliqui com se sent?
 b) Quin és el pas més difícil que hauria de fer?
     Plantar cara i actuar.
 c) Amb quin animal compara l'actitud de l'altre visitant? Per què?
     Amb la d'un estruç, perquè quan se sent en perill amaga el cap sota l'ala, com fa ell a casa seva.
 d) En realitat, qui són els qui tenen un problema?
     Aquells que per sentir-se superiors necessiten humiliar a algú.
 e) Què pot passar si no ho conta a ningú més?
     Que cada cop el problema es farà més gran i un dia pot passar una cosa greu.
 f) A qui hauria d'explicar tot el que li passa?
    Als seus pares i als professors.