PARLEM-NE. TEMA 1

TEXT 1
 a) Digues el dia, el mes i l'hora en què s'ha connectat el visitant.
     S'ha connectat el dia 12 d'agost a les 22:53 h.     
 b) Com se sent el visitant?
     El visitant està xocat, se sent con el protagonista de la novel·la Com un miratge quan confessa que està enamorat.
 c) Quin sentiment confessa el protagonista de la novel·la?
     Confessa haver-se enamorat.
 d) Per què creu aquest personatge que estima la Salut? 
     Perquè la veu diferent a les altres noies.
 e) Aquest visitant, quan i on ha conegut la noia que li agrada tant? En diu el nom?
     L'ha conegut aquest estiu a la festa major del poble on passa les vacances. No.
 f) Quan diu que es posa més content i que tot li va més bé?
     Quan la noia del poble es connecta al xat i es comuniquen.
 g) Per què demana a la noia que li enviï fotografies d'ella?
     Perquè d'aquesta manera quan les miri, serà com tenir-la ben a prop.
 h) Per què el visitant té dubtes que li n'enviï, de fotos?
     Perquè li costa aconseguir que ella mostri els seus sentiments.

TEXT 2
 a) Per què pensa que no és un miratge l'enamorament de l'altre visitant? 
     Perquè en comptes de creure això, creu que ha descobert l'amor o està a punt de fer-ho.
 b) En aquesta etapa, aquest visitant diu que les persones experimentem un seguit de canvis: com veiem les coses?; ens interessem per coses a les quals no donàvem importància?; de que ens adonem?
     Tot ho veiem diferent, ens interessem per coses a les que abans no donàvem importància i ens adonem de que ja no som nens i ens sentim atrets per un món nou que ens crida.
 c) Quan una persona s'enamora, què fa de diferent?; quines sensacions físiques experimenta?
     Somriu, li fa mirades, sent pessigolles a l'estómac, nervis per la primera cita...
 d) Quines advertències fa a l'altre visitant? Quin consell li dóna?
     Li adverteix que l'amor és una cosa de dos si no, es torna un amor impossible i llavors un pateix. Que no pot desaprofitar aquest moment tan especial; que ho intenti!
 e) Per què diu que té ganes de llegir-se la novel·la Com una miratge?
     Perquè com que l'altre visitant li ha nombrat li han agafat ganes de saber com és, de què va i llegir-se'l.  

GRAMÀTICA. TEMA 1

1.59. Classifica les oracions següents d'acord amb la modalitat: enunciativa, interrogativa, exclamativa o exhortativa:
   a) Fes-me un retrat. -> exhortativa
   b) El dibuixant va fer una exposició a la plaça del poble. -> enunciativa
   c) On has deixat els pinzells? -> interrogativa
   d) Quina llàstima que no hagis vingut! -> exclamativa

1.60. Escriu la categoria gramatical de cada una de les paraules que formen les oracions següents:
Article   Nom   Verb   Adjectiu   Adverbi   Determinant   Preposició

   a) L'Elisenda va enviar la carta sense segell.
   b) El seu germà petit plorava darrere l'armari.
   c) Ara dorm tranquil·lament a l'habitació.
   d) El noi es trobava sol i entristit.

1.61. Escriu quin tipus de sintagma (SN, SV, SAdj, SAdv) formen les estructures següents:
   a) El diccionari de sinònims. -> SN
   b) Corria molt de pressa. -> SV
   c) Una cara molt pigada. -> SAdj
   d) Molt amablement. -> SAdv
   e) Ben eixirit. -> SAdj

1.62. Identifica el nucli d'aquests SN:   
   a) Una mirada fulminant.
   b) Els dos passatgers que han perdut l'avió.
   c) Les molles d'aquest matalàs.
   d) Alguns remeis casolans que aplicava l'àvia.

1.63. Els sintagmes nominals següents estan formats per l'estructura Det + N + OAdj. Sense que canviïn el significat, fes que estiguin formarts per Det + N+ Adj.
   a) Una malaltia que és causada per infecció.
       Una malaltia infecciosa.
   b) Un producte que té com a base la llet.
       Un producte làctic.
   c) Unes persones que tenen molta por de qualsevol cosa.
       Unes persones porugues.

1.64. Identifica el sintagma nominal i el sintagma verbal de les oracions següents:
   a) La riuada de l'estiu (SN) es va endur el pont nou (SV).
   b) Els arbres de ribera (SN) necessiten molta humitat (SV).
   c) Els ocells migradors (SN)arriben cada any a principis de primavera (SV).
   d) On viuen (SV)els teus cosins (SN)?
   e) Per què ha tallat la carretera (SV)la policia (SN)?

1.66. Analitza en forma d'arbre les oracions següents. T'indiquem, en cada cas, quins són els complements verbals que hi ha.
   a) L'Enric va obrir la porta de l'ascensor (CD).
   b) Aquesta llet és agra (CAdv).
   c) El ratolí es va amagar sota la calaixera de la nostra habitació (CC).
   d) Ha demanat ajuda (CD) a les seves amigues (CI).


1.69. Llegeix atentament aquest text i després contesta les preguntes que hi ha més avall:
a) Digues la categoria gramatical d'aquestes paraules:
   - Imaginació (3), follets (6), perícia (12): nom
   - Comuns (2), antigues (3), oral (9): adjectiu
   - Als quals (4), allò (5), què (11): pronom
   - De (1), a (2), en (10): preposició
   - Van farcir (3), envoltava (5), estaven (11): verb

b) Digues quina classe de sintagma (SAdj, SPrep o OAdj) fa de complement d'aquests noms:
   - Mites (1).
   - Fantasia (10).
   - Perícia (12).
   - Figures (16).

c) Identifica el subjecte d'aquests predicats:
   - Són comuns a totes les cultures (2): els mites
   - Van alimentar la fantasia popular (10): la tradició oral i la manca d'imatges
   - Exageraven els fets (14): la perícia oral del narrador i la imaginació de l'oient

d) Digues quin és el SV predicat d'aquests subjectes:
   - Les civilitzacions antigues (2-3). 
   - Les imatges (11).
   - La necessitat de plasmar aquestes contalles (15-16).

e) Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes següents:
   - Comuns a totes les cultures (2).
   - La fantasia popular (10).
   - En mites o llegendes (14-15).
   - De forma teatral (17).

f) Fes l'anàlisi sintàctica de les oracions següents en forma d'arbre:
   - Les civilitzacions antigues van farcir la imaginació popular d'éssers fantàstics (2-4).
   - La tradició oral i la manca d'imatges van alimentar la fantasia popular (9-10).