ELS NOSTRES CLÀSSICS. TEMA 1

  1.1. Ramon Llull: Llibre de les bèstites

Ramon Llull va néixer a Cuitat de Mallorca al 1232. Va viure en una societat en què coexistien dues cultures i diverses llengües: cultura cristiana (català i llatí) i cultura islàmica (àrab). 

Als 30 anys va renunciar a la vida cortesana per dedicar-se a difundir la doctrina cristiana. Va predicar i va viatjar, també va escriure nombroses obres en català, llatí i àrab.

El llibre de les bèsties és un apòleg que narra les intrigues polítiques en la cort del lleó, rei dels animals, tramades per l'astuta consellera Na Renart a fi d'aconseguir el poder reial. En aquesta mena de faula, el lleó, la guineu, l'elefant... reprodueixen el comportament humà. 

 1.2. Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

Joanot Martorell va néixer a Gandia entre el 1413 i 1415 en una familia de la mitjana noblsa valenciana. Als 19 anys ja era un cavaller. Pro els cavallers al segle XV van entrar en decadència, van perdre el seu paper original i es van dedicar només a exagerar allò que tenien de més espectacular i formal.

Martorell era un caballer convençut que va intentar crear una nova mentatlitat, sinó que també va proposar una nova missió: defensar la cristiandat davant l'amenaça dels turcs. Mogut per aquests propòsits, va escriure la novel·la Tirant lo Blanc.

A diferècia dels llibres de cavalleries, Tirant lo Blanc presenta persontages, llos i accions versemblants.

Era una novel·la cavalleresca ja que tot el que s'esdevé en la novel·la era possible a la segona meitat del segles XV.


1.3. Narcís Oller: La Bogeria

Narcís Oller va néixer a Valls, l'any 1846. Va exercir de procurador de tribunals a Barcelona i al mateix temps es dedicava a escriure novel·les. Va vire una època de grans canvis: la revolució industrial, va fer creure que el progrés material faria una societat millor, els avenços científics il·luminaven la realitat i la filosofia positiva. 

Com a refelx de la nova societat va néixer el Realisme en el camp artístic i al cap de poc el Naturalisme en el camp literari, així, culminava un llarg procés, el del descobirment de la vida real i quotidiana com a matèria literaria. Es considera el crador de la novel·la catalana moderna. La bogeria és l'ibre culminant de la seva producció. La novel·la, està basanda en un fet real, la mort d'un client d'Oller. 

ROBBIE. TEMA 2

2.1. a) Quina imatge de Robbie ens transmet el relat? 
Amb quina finalitat ha estat construït? Per cuidar nens petits.
Completa: 
En Robbie és un robot lleial, amable i tendre per força perquè ha estat construït per fer companyia a un nen petit.
      b) L'objectiu del relat, és proporcionar dades sobre el disseny dels robots? No. Quina idea pretén difondre sobre els robots? Que no tots els robots són inútils.


2.2
Moviments: 
- Es va asseure i va fer que no amb el cap.
Sentiment: -Se sentia ferit pel tracte injust de la Glòria.

- Va estirar un floc de cabells de la Glòria.
Sentiment: -Volia que li expliqués un conte.

- Va portar ràpidament la nena en sentir que la cridava.
Sentiment: -La mare era un motiu d'inquietud per a Robbie.


2.3. Completa:
-''És mil vegades més intel·ligent que no pas la meitat del personal de la meva oficina.''
-''És infinitament més de confiança que no pas un mainadera humana.''


2.4.
a) Quin és el personatge que manifesta aquesta concepció negativa dels robots? La senyora Weston, la mare de la Glòria. Té motius aparent per rebel·lar-se contra el robot? Si, passa molta estona amb ell. Per què no vol que s'estigui amb la Glòria? Perquè diu que no té ànima.
b) Quin és el personatge que té una actitud més racional sobre els robots i que expressa el parer d'Asimov sobre el tema? El pare, en George.


2.5. Finalment, per desempallegar-se del robot, George i Grace han d'enganyar a la seva filla.
a) On la porta el seu pare? Amb quina finalitat? A un visivox, amb la finalitat de que quan tornessin, en Robbie ja no estigués a casa.
b) Quan la Glòria s'adona que Robbie no és a casa, com reacciona? Malament, comença a plorar. Què li diu la seva mare perquè es conformi? ''- Potser el trobarem aviat. El continuarem buscant. Mentrestant, podràs jugar amb aquest gosset tan bonic.''

PARLEM-NE. TEMA 2

TEXT 1
 a) Que s'inventa el visitant per no anar a l'escola?
     Que té mal de coll i sensació de febre.
 b) En realitat, per què fa campana?
     Perquè no s'hi troba bé a l'escola, sobretot amb els companys de la seva classe.
 c) Qui li fa la vida impossible a l'escola?
     Una colla de companys de classe.
 d) Ell també se sent culpable de la situació en què es troba?
     Si.
 e) Què li fa ràbia d'ell mateix?
     La seva manera de ser.
 f) A quin lloc de l'escola s'ho passa més malament? Per què?
    Al pati, perquè alguns companys no paren de burlar-se d'ell i d'insultar-lo.
 g) Què li va passar abans-d'ahir?
     Que li van fer la traveta mentre corria i quan va caure se li van trencar les ulleres.
 h) Perquè no ha dit res a ningú?
     Perquè li fa vergonya i s'enfonsaria més pensant que es un covard.
 i) Per què ho ha confessat tot a un visitant anònim?
    Perquè creu que potser aquest li podria donar un consell i ajudar-lo.
 j) Al final, de què té por: de fer un disbarat o de no obtenir ajuda?
    De fer un disbarat.

TEX1 2
 a) Per què creu que no n'hi ha prou que l'altre visitant li expliqui com se sent?
 b) Quin és el pas més difícil que hauria de fer?
     Plantar cara i actuar.
 c) Amb quin animal compara l'actitud de l'altre visitant? Per què?
     Amb la d'un estruç, perquè quan se sent en perill amaga el cap sota l'ala, com fa ell a casa seva.
 d) En realitat, qui són els qui tenen un problema?
     Aquells que per sentir-se superiors necessiten humiliar a algú.
 e) Què pot passar si no ho conta a ningú més?
     Que cada cop el problema es farà més gran i un dia pot passar una cosa greu.
 f) A qui hauria d'explicar tot el que li passa?
    Als seus pares i als professors.

PARLEM-NE. TEMA 1

TEXT 1
 a) Digues el dia, el mes i l'hora en què s'ha connectat el visitant.
     S'ha connectat el dia 12 d'agost a les 22:53 h.     
 b) Com se sent el visitant?
     El visitant està xocat, se sent con el protagonista de la novel·la Com un miratge quan confessa que està enamorat.
 c) Quin sentiment confessa el protagonista de la novel·la?
     Confessa haver-se enamorat.
 d) Per què creu aquest personatge que estima la Salut? 
     Perquè la veu diferent a les altres noies.
 e) Aquest visitant, quan i on ha conegut la noia que li agrada tant? En diu el nom?
     L'ha conegut aquest estiu a la festa major del poble on passa les vacances. No.
 f) Quan diu que es posa més content i que tot li va més bé?
     Quan la noia del poble es connecta al xat i es comuniquen.
 g) Per què demana a la noia que li enviï fotografies d'ella?
     Perquè d'aquesta manera quan les miri, serà com tenir-la ben a prop.
 h) Per què el visitant té dubtes que li n'enviï, de fotos?
     Perquè li costa aconseguir que ella mostri els seus sentiments.

TEXT 2
 a) Per què pensa que no és un miratge l'enamorament de l'altre visitant? 
     Perquè en comptes de creure això, creu que ha descobert l'amor o està a punt de fer-ho.
 b) En aquesta etapa, aquest visitant diu que les persones experimentem un seguit de canvis: com veiem les coses?; ens interessem per coses a les quals no donàvem importància?; de que ens adonem?
     Tot ho veiem diferent, ens interessem per coses a les que abans no donàvem importància i ens adonem de que ja no som nens i ens sentim atrets per un món nou que ens crida.
 c) Quan una persona s'enamora, què fa de diferent?; quines sensacions físiques experimenta?
     Somriu, li fa mirades, sent pessigolles a l'estómac, nervis per la primera cita...
 d) Quines advertències fa a l'altre visitant? Quin consell li dóna?
     Li adverteix que l'amor és una cosa de dos si no, es torna un amor impossible i llavors un pateix. Que no pot desaprofitar aquest moment tan especial; que ho intenti!
 e) Per què diu que té ganes de llegir-se la novel·la Com una miratge?
     Perquè com que l'altre visitant li ha nombrat li han agafat ganes de saber com és, de què va i llegir-se'l.  

GRAMÀTICA. TEMA 1

1.59. Classifica les oracions següents d'acord amb la modalitat: enunciativa, interrogativa, exclamativa o exhortativa:
   a) Fes-me un retrat. -> exhortativa
   b) El dibuixant va fer una exposició a la plaça del poble. -> enunciativa
   c) On has deixat els pinzells? -> interrogativa
   d) Quina llàstima que no hagis vingut! -> exclamativa

1.60. Escriu la categoria gramatical de cada una de les paraules que formen les oracions següents:
Article   Nom   Verb   Adjectiu   Adverbi   Determinant   Preposició

   a) L'Elisenda va enviar la carta sense segell.
   b) El seu germà petit plorava darrere l'armari.
   c) Ara dorm tranquil·lament a l'habitació.
   d) El noi es trobava sol i entristit.

1.61. Escriu quin tipus de sintagma (SN, SV, SAdj, SAdv) formen les estructures següents:
   a) El diccionari de sinònims. -> SN
   b) Corria molt de pressa. -> SV
   c) Una cara molt pigada. -> SAdj
   d) Molt amablement. -> SAdv
   e) Ben eixirit. -> SAdj

1.62. Identifica el nucli d'aquests SN:   
   a) Una mirada fulminant.
   b) Els dos passatgers que han perdut l'avió.
   c) Les molles d'aquest matalàs.
   d) Alguns remeis casolans que aplicava l'àvia.

1.63. Els sintagmes nominals següents estan formats per l'estructura Det + N + OAdj. Sense que canviïn el significat, fes que estiguin formarts per Det + N+ Adj.
   a) Una malaltia que és causada per infecció.
       Una malaltia infecciosa.
   b) Un producte que té com a base la llet.
       Un producte làctic.
   c) Unes persones que tenen molta por de qualsevol cosa.
       Unes persones porugues.

1.64. Identifica el sintagma nominal i el sintagma verbal de les oracions següents:
   a) La riuada de l'estiu (SN) es va endur el pont nou (SV).
   b) Els arbres de ribera (SN) necessiten molta humitat (SV).
   c) Els ocells migradors (SN)arriben cada any a principis de primavera (SV).
   d) On viuen (SV)els teus cosins (SN)?
   e) Per què ha tallat la carretera (SV)la policia (SN)?

1.66. Analitza en forma d'arbre les oracions següents. T'indiquem, en cada cas, quins són els complements verbals que hi ha.
   a) L'Enric va obrir la porta de l'ascensor (CD).
   b) Aquesta llet és agra (CAdv).
   c) El ratolí es va amagar sota la calaixera de la nostra habitació (CC).
   d) Ha demanat ajuda (CD) a les seves amigues (CI).


1.69. Llegeix atentament aquest text i després contesta les preguntes que hi ha més avall:
a) Digues la categoria gramatical d'aquestes paraules:
   - Imaginació (3), follets (6), perícia (12): nom
   - Comuns (2), antigues (3), oral (9): adjectiu
   - Als quals (4), allò (5), què (11): pronom
   - De (1), a (2), en (10): preposició
   - Van farcir (3), envoltava (5), estaven (11): verb

b) Digues quina classe de sintagma (SAdj, SPrep o OAdj) fa de complement d'aquests noms:
   - Mites (1).
   - Fantasia (10).
   - Perícia (12).
   - Figures (16).

c) Identifica el subjecte d'aquests predicats:
   - Són comuns a totes les cultures (2): els mites
   - Van alimentar la fantasia popular (10): la tradició oral i la manca d'imatges
   - Exageraven els fets (14): la perícia oral del narrador i la imaginació de l'oient

d) Digues quin és el SV predicat d'aquests subjectes:
   - Les civilitzacions antigues (2-3). 
   - Les imatges (11).
   - La necessitat de plasmar aquestes contalles (15-16).

e) Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes següents:
   - Comuns a totes les cultures (2).
   - La fantasia popular (10).
   - En mites o llegendes (14-15).
   - De forma teatral (17).

f) Fes l'anàlisi sintàctica de les oracions següents en forma d'arbre:
   - Les civilitzacions antigues van farcir la imaginació popular d'éssers fantàstics (2-4).
   - La tradició oral i la manca d'imatges van alimentar la fantasia popular (9-10).

ELS NOSTRES CLÀSSICS. TEMA 1

1.15. Creus que Ramon Llull tenia la intenció d'escriure obres literàries o bé utilitzava la literatura com un mitjà per fer arribar el seu missatge didàctic i moral?

Escrivia per fer arribar el seu missatge.

Quines qualitats devia veure aquest autor en la literatura?

Havia de ser com un mestre, molt didàctic.

1.16. Què criticava i què volia millorar Ramon Llull que va escriure el Llibre de les bèsties?

Criticava a l'altre jerarquia.

1.17. En aquest fragment reproduït, hi ha algun exemple? Quina idea o argument vol fer més entenedor?

Si. L'exemple del sarraí que en el fons volia matar al cristià pel qual treballava.

1.18. Com explicaries el fet de que Ramon Llull fes servir català, llatí i àrab per predicar i per escriure les seves obres?

Perquè en la societat on vivia s'hi parlaven les tres llengües.

1.19. L'amor i la guerra són els dos temes principals de la novel·la Tirant lo Blanc. Cerca, en el fragment reproduït, el símil que Diafebus estableix entre la guerra i l'amor.

1.20. Tot i que Tirant és un valerós cavaller en el camp de batalla, en el camp de l'amor com es comporta?

Tímid, i trist pel fet de no saber si és estimat com voldria.

Segons el seu cosí Diafebus, com es guanyen les dues guerres?

Amb la presència de Tirant i amb el seu enginy.

1.21. La presència de la ironia i els jocs d'humor és un factor de modernitat de l'obra. Alguns d'aquests elements apareixen en el fragment de la lectura? Esmenta'ls.

Si.

1.22. Per què diem que Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca i no un llibre de cavalleries?

Perquè a diferència d'un llibre de cavalleries, Tirant lo Blanc és un llibre que s'acosta a la vida real i quotidiana de la segona meitat del segle XV.


1.23. A partir del fragment reproduït, el narrador està convençut de la teoria científica del doctor Giberga? 
No.
Quina és aquesta teoria?


Què en pensa el narrador?



1.24. Creu, el narrador, que cal tenir present un altre factor per explicar la conducta anormal de Daniel Serrallonga?
Si.

1.25. Quin és el moviment literari que incorpora les teories i els mètodes científics  dins l'obra literària: el Realisme o el Naturalisme?
El Naturalisme.

En què es basa aquest moviment?
Es basa en el positivisme i en els avenços científics per estudiar la naturalesa humana (les passions i les seves causes).

Com estudia la naturalesa humana?
L'estudia tenint en compte que l'home no és lliure.

''DUES CARTES D'AMOR SENSE SEGELL''. TEMA 1

1.1. La senyora Rita, és una dona misteriosa? Per què?
Sí, perquè oculta alguna cosa.

En què consisteix el seu secret?
En què un dia va tirar una ampolla amb una carta d'amor dins i durant 15 anys cada dia baixava a la platja per veure si havia arribat la resposta d'algun nàufrag.

Què fa perquè els altres no l'hi descobreixin?
Baixa a la platja ben d'hora perquè ningú la vegi.


1.2. a) Explica la relació que hi ha entre el títol i l'argument del conte.
El títol és ''Dues cartes d'amor sense segell'' perquè en el conte t'expliquen la història d'una noia i un nàufrag que s'envien cartes d'amor per mitjà d'una ampolla en el mar.

b) A més de la carta, la Rita també envia dos objectes més. Quins són i quina finalitat tenen?
També envia un llapis i un tros de paper perquè el nàufrag li pogués respondre i dibuixar on se situava la illa on vivia.


1.3. a) Com s'anomena la part de les cartes encapçalada per les sigles PD? On  se situa?
S'anomena ''Postdata''. Al final de la carta.

b) Qui és la persona destinatària d'aquesta carta? I la persona remitent?
La persona destinatària és la senyora Rita, i la persona remitent és el nàufrag.


1.4. La que millor s'ajusta és la opció b, perquè és la que dóna més detalls i és la que més s'identifica amb la lectura de la unitat.

1.5. Marc Saladrigues s'adreça a la seva estimada Rita i repeteix tres cops l'única paraula que sent el seu cor d'ençà que ha llegit la seva carta: amor! Li sembla com si la conegués de fa una vida. Li diu que porta una barba de fa vint anys i que és un home gran. Expressa la seva solitud i la seva desesperació. Però ara té un consol  llegint i rellegint la carta cent vegades. Reconeix que necessita l'ajuda i la companyia de la Rita per poder viure. Escriu que ficarà la seva carta dins de l'ampolla i que la llançarà ben lluny perquè trigui menys a arribar-li i encara haurà d'esperar abans d'abraçar-la i omplir-la de petons. A partir d'ara el nom de Rita serè el seu amic, el seu amor i la seva esperança. Ja no està sol!


1.6. La carta que rep la Rita, és la que havia esperat durant molt de temps?
Si, és la carta que la Rita esperava.
La persona remitent de la carta, segueix les instruccions que li havia donat la Rita? Quines eren?
Si, que eren dibuixar la illa on habitava per anar a buscar-lo.


1.7. Finalment, quina és la reacció de la Rita després d'haver llegit la carta i tenir l'ampolla a les mans?
Emocionada, abraça l'ampolla i se'n va cap al port a llogar una barca per anar a buscar el nàufrag.