ACTIVITATS. TEMA 4

GRAMÀTICA
4.33.  
BEURE          VEURE        VENDRE      VENIR
bec               veig           venc           vinc
beus              veus           vens           vens
beu               veu            ven             ve
bevem          veiem         venem        venim
beveu           veieu          veneu         veniu
beuen           veuen         vénen         venen

4.35.
    ESTAR                DUR               VIURE                SER   
  estigues (tu)       duu/ du            viu                   sigues
  estigui               dugui/ duga      visqui                sigui
  estiguem           duguem            visquem            siguem
  estigueu            dugueu             visqueu             sigueu
  estiguin             duguin              visquin              siguin

4.37.
- Caure, caient, caigut.
- Conèixer, coneixent, conegut.
- Riure, rient, rigut.
- Viure, vivint, viscut.
- Tenir, tenint, tingut.
- Prendre, prenent, pres.
- Respondre, responent, respòs.


4.38. 
a)Present d'indicatiu
   1. viatjar: tu viatges, ell viatja, vosaltres viatgeu, ells viatgen.
   2. esforçar-se: tu t'esforces, ell s'esforça, vosaltres us esforceu, ells s'esforcen.
   3. abrigar-se: tu t'abrigues, ell s'abriga, vosaltres us abrigueu, ells s'abriguen.
   4. aparcar: tu aparques, ell aparca, vosaltres aparqueu, ells aparquen.

b) Present de subjuntiu
   1. continuar: que tu continuïs, que ell continuï, que vosaltres continueu, que ells continuïn.
   2. estudiar: que tu estudiïs, que ell estudiï, que vosaltres estudieu, que ells estudiïn.
   3. enviar: que tu enviïs,que ell enviï,que vosaltres envieu, que ells enviïn. 
   4. suar: que tu suïs, que ell suï, que vosaltres sueu, que ells suïn.

4.40.

	Futur 1a sing.	Imp. Subj. 1a pl.	Pres. Subj. 3a pl.	Participi
donar	donaré	donéssim	donin	donat
viure	viuré	visquéssim	visquin	viscut
saber	sabré	sabéssim	sàpiguen	sabut
tenir	tindré	tinguéssim	tinguin	tingut
venir	vindré	vinguéssim	vinguin	vingut

4.41.

donar	dono	doni	donés	donàvem
conèixer	conec	conegui	conegués	coneixíem
aparèixer	aparec	aparegui	aparegués	apareixíem
néixer	neixo	neixi	naixés	naixíem
merèixer	mereixo	mereixi	mereixés	mereixíem

4.42.
- establir: establit, establida, establits, establides.
- respondre: respòs, resposa, resposos, resposes.
- veure: vist, vista, vistos, vistes.
- néixer: nascut, nascuda, nascuts, nascudes.
- fondre: fos, fosa, fosos, foses.
- omplir: omplit, omplida, omplits, omplides.

4.43.
a) Pren alguna cosa. / No prenguis res.
b) Encén el foc. / No encenguis el foc.
c) Ven-li el pis. / No li venguis el pis.
d) Escriu alguna cosa. / No escriguis res.
e) Pren cafè. / No prenguis cafè.
f) Treu això d'aquí. / No treguis això d'aquí.

4.44.
a) No begueu vi dolç. / Beveu vi dolç.
b) No els mogueu. / Mogueu-los.
c) No li rigueu les gràcies. / Rigueu-l'hi les gràcies.
d) No vingueu ara. / Veniu ara
e) No us n'aneu lluny. / Aneu-vos-en lluny.

4.59.
ELS DOFINS I L'ECO
- Experiència
- Medi subaquàtic
- Llum
- L'atmosfera no interfereix
- Aigua
- Absorbida molt ràpidament
- Organismes marins
- Força velocitat
- Han de confiar
- Dofins
- Cetacis
- Capaços de produir uns petits espetecs o clics ultrasònics

ACTIVITATS. TEMA 3

Gramàtica

3.36. Digues la categoria lèxica o gramatical de cada una de les paraules que formen les frases següents:

        a) La  Laura  i  jo  contemplàvem  aquelles  figures  de  marbre.

        b) -Et  noto  trista- vaig  dir-li.

        c) Vaig  sentir  clarament  uns  passos  damunt  les  fulles  seques.

Nom   Adjectiu   Verb   Article   Adverbi   Pronom   Preposició   Conjunció

3.37. Separa el SN (subjecte) i el SV (predicat) de les frases següents i subratlla'n els nuclis. 
        a) El palau reial     ha sofert diverses modificacions.
            SN [subjecte]                  SV [predicat]  
                   
        b) L'acusada del robatori     ha admès la seva culpabilitat.   
                  SN [subjecte]                        SV [predicat]

        c) El tren de Puigcerdà     arribarà amb un quart d'hora de retard.
                 SN [subjecte]                             SV [predicat]

        d) Els músics del conjunt     han ofert la seva col·laboració.
                  SN [subjecte]                        SV [predicat]

        e) L'alcalde del poble     ha complert la seva paraula.
                SN [subjecte]                     SV [predicat]



3.38. Tradueix el català les oracions següents:
        a) Vi a los compañeros y les saludé.
        Vaig veure els companys i els vaig saludar.     
        b) Sacaron a los delincuentes a la calle.
        Van treure els delinqüents al carrer.         
        c) Llevaron al niño al médico.
        Van portar el nen al metge. 


3.39. Digues quins són els verbs que exigeixen un complement. Després escriu les frases on figuren aquests verbs i completa-les amb el complement que correspongui.
        a) La dependenta de la carnisseria ha venut. Ha venut exigeix un CD. La frase podria ser: La dependenta de la carnisseria ha venut tota la llonganissa.
        b) La guàrdia urbana ha desallotjat. Ha desallotjat exigeix un CD. La frase podria ser: La guàrdia urbana ha desallotjat a aquella família.
        c) L'herba del jardí ha crescut.
        d) El metge encara no ha vingut.
        e) El malalt confia. Confia exigeix un CD. La frase podria ser: El malalt confia amb els metges.
        f) El noi no es va assabentar. 


3.40. Digues si l'element destacat de cada oració fa la funció de subjecte o de CD:
        a) Ja ha après la lliçó.- CD
        b) Ara vénen els tècnics.- subjecte
        c) Això ofèn la meva sensibilitat.- CD
        d) Li agrada la ceba tendra.- CD
        e) Aviat arribarà la calor.- subjecte
        f) Venen mobles vells.- CD


3.41. Analitza en el quadern els sintagmes destacats.
        a) La gata dormia al costat de l'estufa.
           SN [Subj]                      CC
  
        b) El ciclista ha caigut a la cuneta.
            SN [Subj]                      CC

        c) El conductor de l'autobús no es va assabentar de res.
                       SN [Subj]                                              CRV

        d) Els meus amics es dediquen a la venda ambulant.
                SN [Subj]

        e) Hem escrit una carta   al director del diari.
                                   CD                   CI

        f) El cendrer és de ceràmica.


        g) Els interessos bancaris es mantindran estables.
                    SN [Subj]                                      CD
       

3.42. Digues si l'element destacat de cada oració fa la funció de CD, de CI o de CC:
        a) No vaig conèixer la Margarida.- CD
        b) Telefonaré a la Margarida.- 
        c) Farem una excursió amb la Margarida.- CC
        d) Va donar un cop de martell al moble.- CI
        e) Va donar un cop de martell a en Marc.- CI     


3.43. Digues si els elements subratllats de cada oració fan la funció de CRV o de CC:
        a) Jugarem a voleibol al pati de l'escola.
                               CRV               CC
        b) Confia en nosaltres a ulls clucs.
                             CRV            CC
        c) S'assabenten de les notícies de seguida.
                                        CRV              CC
        d) Ha optat pel futbol per raons econòmiques.
                                       


3.44. Identifica els CC i classifica'ls segons el significat: temps, lloc, manera, instrument, companyia.
        a) Has de travessar el pati a ulls clucs.- manera
        b) Obre aquesta ampolla amb el llevataps.- instrument
        c) Ens llevarem a les tres de la matinada.- temps
        d) Fa els deures amb el seu cosí.- companyia
        e) Han fet una presa al torrent.- lloc


3.45. Torna a escriure aquestes oracions canviant els noms destacats pels que hi ha entre parèntesis (fixa't que hauràs de canviar el gènere o el nombre dels adjectius que fan de CAtr o de CPred).
        a) Aquest vi és tèrbol. (aigua)
        Aquesta aigua és tèrbola.
        b) Aquestes ametlles són amargants. (avellana)
        Aquestes avellanes són amargants.
        c) L'Arnau tenia la cara pàl·lida. (llavis)
          L'Arnau tenia els llavis pàl·lids.
        d) La Griselda està enrabiada. (Àngel)
        L'Àngel està enrabiat.
        e) La Sara va fugir espantada. (Raül)
        En Raül va fugir espantat.
Ara digues quins adjectius fan de complement atributiu i quins fan de complement predicatiu.


3.46. Digues quins dels adjectius destacats fan de complement atributiu i quins fan de complement predicatiu. En els casos del CPred, digues si són predicatius del subjecte o del complement directe.
        a) En Ferran es va mantenir ferm.
        b) El menjar era insípid.
        c) Els assistents van sortir de l'espectacle entusiasmats.
        d) Els propietaris han conservat les sales del palau intactes.
        e) La façana del castell està molt deteriorada.


Ortografia
3.47. Copia les frases següents i completa-les escrivint o o bé u:
        a) La bassa és poc fonda; el pou és molt fondo.
        b) Les vendes han estat escasses i els beneficis també seran escassos.
        c) Ella mira guerxa. És un home guerxo o guenyo.
        d) Aquest adornament és superflu. Has fet una despesa supèrflua.
        e) És una beguda innòcua. No et farà res: està composta de productes innocus.


3.48. Fes el mateix que en l'activitat anterior:
        a) Quina polseguera! Ara mateix agafo un plomall de plomes d'estruç per treure    la pols dels gerros xinesos.
        b) Els assajos per muntar l'òpera són molt intensos i molt complexos.
        c) Sordeja, és a dir, és una mica sord, i porta ulleres perquè no hi veu bé d'un      ull.
        d) Hem escollit uns quants textos d'autors russos contemporanis.
        e) Ell surt ara mateix. Nosaltres sortirem quan puguem.
        f) Només ha collit uns quants bolets: aquest any no se'n cullen gaires.
        g) Dubto que sigui un equip triomfador; encara no  ha guanyat cap trofeu.


3.49. Hi ha uns quants cultismes que provenen directament del llatí i que no segueixen la vocal corresponent del mot popular. Copia i completa la sèrie següent escrivint o o bé u:
   
   Mot popular                              Derivat popular                             Cultisme
       home                                        homenet                                    humanisme    
       jove                                          joventut                                       juvenil                    títol                                          titolet                                        titular  
    concórrer                                    concorria                                  concurrència 
       corba                                        encorbar                                      curvilini
       dolç                                          endolcir                                       dulcificar   

ELS NOSTRES CLÀSSICS. TEMA 1

  1.1. Ramon Llull: Llibre de les bèstites

Ramon Llull va néixer a Cuitat de Mallorca al 1232. Va viure en una societat en què coexistien dues cultures i diverses llengües: cultura cristiana (català i llatí) i cultura islàmica (àrab). 

Als 30 anys va renunciar a la vida cortesana per dedicar-se a difundir la doctrina cristiana. Va predicar i va viatjar, també va escriure nombroses obres en català, llatí i àrab.

El llibre de les bèsties és un apòleg que narra les intrigues polítiques en la cort del lleó, rei dels animals, tramades per l'astuta consellera Na Renart a fi d'aconseguir el poder reial. En aquesta mena de faula, el lleó, la guineu, l'elefant... reprodueixen el comportament humà. 

 1.2. Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

Joanot Martorell va néixer a Gandia entre el 1413 i 1415 en una familia de la mitjana noblsa valenciana. Als 19 anys ja era un cavaller. Pro els cavallers al segle XV van entrar en decadència, van perdre el seu paper original i es van dedicar només a exagerar allò que tenien de més espectacular i formal.

Martorell era un caballer convençut que va intentar crear una nova mentatlitat, sinó que també va proposar una nova missió: defensar la cristiandat davant l'amenaça dels turcs. Mogut per aquests propòsits, va escriure la novel·la Tirant lo Blanc.

A diferècia dels llibres de cavalleries, Tirant lo Blanc presenta persontages, llos i accions versemblants.

Era una novel·la cavalleresca ja que tot el que s'esdevé en la novel·la era possible a la segona meitat del segles XV.


1.3. Narcís Oller: La Bogeria

Narcís Oller va néixer a Valls, l'any 1846. Va exercir de procurador de tribunals a Barcelona i al mateix temps es dedicava a escriure novel·les. Va vire una època de grans canvis: la revolució industrial, va fer creure que el progrés material faria una societat millor, els avenços científics il·luminaven la realitat i la filosofia positiva. 

Com a refelx de la nova societat va néixer el Realisme en el camp artístic i al cap de poc el Naturalisme en el camp literari, així, culminava un llarg procés, el del descobirment de la vida real i quotidiana com a matèria literaria. Es considera el crador de la novel·la catalana moderna. La bogeria és l'ibre culminant de la seva producció. La novel·la, està basanda en un fet real, la mort d'un client d'Oller. 

ROBBIE. TEMA 2

2.1. a) Quina imatge de Robbie ens transmet el relat? 
Amb quina finalitat ha estat construït? Per cuidar nens petits.
Completa: 
En Robbie és un robot lleial, amable i tendre per força perquè ha estat construït per fer companyia a un nen petit.
      b) L'objectiu del relat, és proporcionar dades sobre el disseny dels robots? No. Quina idea pretén difondre sobre els robots? Que no tots els robots són inútils.


2.2
Moviments: 
- Es va asseure i va fer que no amb el cap.
Sentiment: -Se sentia ferit pel tracte injust de la Glòria.

- Va estirar un floc de cabells de la Glòria.
Sentiment: -Volia que li expliqués un conte.

- Va portar ràpidament la nena en sentir que la cridava.
Sentiment: -La mare era un motiu d'inquietud per a Robbie.


2.3. Completa:
-''És mil vegades més intel·ligent que no pas la meitat del personal de la meva oficina.''
-''És infinitament més de confiança que no pas un mainadera humana.''


2.4.
a) Quin és el personatge que manifesta aquesta concepció negativa dels robots? La senyora Weston, la mare de la Glòria. Té motius aparent per rebel·lar-se contra el robot? Si, passa molta estona amb ell. Per què no vol que s'estigui amb la Glòria? Perquè diu que no té ànima.
b) Quin és el personatge que té una actitud més racional sobre els robots i que expressa el parer d'Asimov sobre el tema? El pare, en George.


2.5. Finalment, per desempallegar-se del robot, George i Grace han d'enganyar a la seva filla.
a) On la porta el seu pare? Amb quina finalitat? A un visivox, amb la finalitat de que quan tornessin, en Robbie ja no estigués a casa.
b) Quan la Glòria s'adona que Robbie no és a casa, com reacciona? Malament, comença a plorar. Què li diu la seva mare perquè es conformi? ''- Potser el trobarem aviat. El continuarem buscant. Mentrestant, podràs jugar amb aquest gosset tan bonic.''